exploradores

viernes, 28 de abril de 2017

TEATRE DE TITELLES

Si no teniu teatre per fer titelles no fa falta gastar molts diners. una caixa de cartró gran o mitjana ens servirà per construir-ne un. A més, el fet de crear i construir, de reciclar amb els nostres fills o alumnes va a crear una unió entre l'adult i ells i aconseguirà que valoren més el joc o material en qüestió, al mateix temps que els farà més creatius i ensenyarà com obtindre productes de material de desfeta. Crear un projecte per un mateix requereix fer un planning d'aquells passos que cal seguir, així com pensar els materials que fan falta i els llocs on puc aconsseguir-los. 

Quant menys material tenen a l'avast, més treballa el seu cervell i més aprenen. 

Construïm des de zero.


MEDITACIÓ

Completant el treball que es fa amb la pràctica del ioga nodrint el nostre èsser de forma plena, la meditació és un altre art que cal practicar per tal de prendre consciència del ser, del ací i el ara i fugir de l'estrés constant a què ens porta este ritme de vida al que estem sotmesos.

Practicar la meditació-visualitzacions des de ben menuts va a facilitar la seua posada en pràctica d'adults, millorant la creativitat, flexibilitat, l'autocontrol, les conexions neuronals, el vocabulari, les expressions, l'atenció i la concentració.

He començat a posar-la en pràctica aquest curs amb els més petits de l'escola, a p-3. 

La meditació comporta tot un ritual: llums apagades, silenci, encens, coixinets, mantes, música relaxant i visualitzacions.

Jo estic utilitzant els llibres de Maureen Garth sobre meditació per a infants. Són xicotetes històries llegides en veu pausada, suau, que ajuda els menuts a visualitzar determinats contextos, per la qual cosa han de tancar els ulls i posar molta atenció. No és gens fàcil. Hi ha qui ho fa sense cap problema i qui té més dificultats. però hem de respectar els ritmes de cadascú, la pròpia evolució i aprenentatge. el propi autocontrol, de la mateixa forma que nosaltres, com a adults no tenim la mateixa capacitat per a fer-ho uns o altres. En acabar els textos preguntem "Tu què t'has imaginat?" i ajudem els més menuts a expressar la seua visualització. Tot cap a les seues respostes; mai els diem "això no apareixia al text", perquè la seua imaginació té la llibertat de fer o desfer com vulga, per tant totes les aportacions són igual de vàlides i mai valorem una o altra resposta, simplement escoltem el que tenen a dir. De la mateixa forma no forcem ningú a repondre si no vol. 


La meditació és una pràctica que no podeu perdre's.




TRAGUEM L'ESCOLA AL CARRER

Aquest curs, com sabeu, estic en un procés de canvi, de canvi de mirada, canvi de paper dins l'aula. Ja fa temps que reflexione sobre el meu paper i sé que hi ha coses que vull canviar. Vull deixar de ser protagonista, deixar de manar, deixar de parlar. vull que ells facen, construisquen, estableixin conexions, es relacionen i tinguen experiències i cada volta crec menys en una escola tancada a dins d'un aula, sota 4 parets i un sostre. Sé que els xiquets necessiten eixir, mour'es, parlar, somriure, experimentar, errar i tornar  a intentar, provar diversos camins i sé que moltes voltes el petit espai de l'aula ho impedeix. Estic simplement observant, observant-los, observant-me, obrint ben be els ulls i tots els sentits, intercanviant amb companyes, llegint molt, observant molt i, mentres tant vaig fent, vaig fent canviant cap on vull anar, poc a poc, pas a pas, fent la feina ben feta. 


Eixir al carrer molt més a sovint és un dels objectius que tinc dintre meu i que he tractat d'aconseguir aquest curs. Eixir al carrer no sols va enfocat als objectius que nosaltres tenim en ment, sinò que en el transcòrrer del temps de l' activitat externa, els xiquets mateixos et plantegen objectius que ni tan sols t'havien passat pel cap i, de sobte, et trobes treballant altres aspectes de ben diferents a l'objectiu principal. Açò, per a mi, és més que enriquidor. Ells estan aprenent i no hi ha millor manera de fer-ho que en un món real, no en un món fictici i descontextualitzat.






Plantant pins (dia de l'arbre)



PROJECTE ELS COLORS

Aquest curs a P-3 estic realitzant un projecte anual anomenatl "Els colors" de segur que molts de vosaltres heu portat a terme alguna cosa similar. La idea me la va donar la meua amiga i companya Esther Cruanyes, gran mestra, creativa, innovadora i única com cap altra. després, la meua cap d'estudis em va reforçar aquesta idea per tal que fora un projecte mensual anual. i així ho estic fent.

Cada mes hem treballat un color. a classe muntem el racó d'eixe color en concret on els alumnes aporten materials ben diversos. 

Durant el mes el tenim present i en finalitzar portem a terme la festa del color, amb música, cançons, poemes i una activitat al voltant del color protagonista.

Ací vos deixe algunes de les idees que hem anat elaborant.

OCTUBRE: MARRÓ



TALLER DE PINTURA AMB XOCOLATA


NOVEMBRE. TARONJA

TALLER DE CUINA. SUC DE TARONJA I BESCUIT DE CARLOTA



DESEMBRE-GENER. GROC

SUC DE LLIMA I TALLER DE PINTAR PEDRES


FEBRER: BLAU

MÒBILS AMB FENÒMENS METEOROLÒGICS

MARÇ: ROIG

MANUALITAT. POESIA DEL COLOR ROIG AMB UN COR
(disculpeu, però se'm va passar fer la foto del resultat)




miércoles, 8 de febrero de 2017

CIRCUITS SENSORIOMOTORS

Una de les activitats que més agraden els xiquets de 3 anys a la nostra escola són els circuits sensoriomotors construïts amb qualsevol cosa que puga servir-nos per a sentir amb els peus, les mans o qualsevol part del cos, sempre i quan siga un material que es puga xafar o trencar sense conseqüències. Nosaltres utilitzem taps, oueres de cartró, peluixos, pilotes, estoretes amb diferents textures, cadires, etc.  per a crear-ne diferents.  És curiós com els xiquets trien lliurement construïr els seus propis circuits quan tenim temps de joc lliure o racons, i veure les seues variades creacions i com arriben a acords per establir on col.locar una o altra cosa o qui fa el recorregut primer i qui segon, no fa només que augmentar el nombre de situacions d'aprenentatge que, com a mestres, podem observar, valorar i avaluar.

CIRCUITS CREATS PER LA MESTRA





CIRCUITS CREATS PELS INFANTS







Podeu veure a les imatges com han col.locat les sabates ordenades de manera espontània. 

lunes, 6 de febrero de 2017


Continuem experimentant amb diversos materials i sensacions. En aquest cas hem fet fang amb la terra del pati i una mica d'aigua. hem sentit la seua textura verbalitzant si estava gelat, calent, tou, humit, sec i, finalment, hem pintat un quadre col.lectiu on el més important no era el resultat sinò el procés i el treball de maduració sensorial que ha portat cada alumne.


jueves, 19 de enero de 2017

Disculpeu les molèsties, però per qüestions d'autoaprenentatge i per canvis al programa drop-box que utilitze per compartir documents, el blog estarà temporalment amb canvis, ja que he de restaurar per complet la carpeta d'arxius compartits que comença a no estar disponible al març. Poc a poc aniré tornant a afegir tots els arxius per tal que pogau descarregar-se'ls.

Abraçades per a tots/es.

CANVIANT "LA MIRADA" A L'ESCOLA

Hola companys/es:


Aquest curs, ja que per fi, després de 8 anys i una supressió, he aconsseguit la meua plaça definitiva, m'he proposat canviar moltes de les pràctiques que portava a terme a l'aula i canviar, per damunt de tot, jo mateixa com a mestra. Venia observant des de fa temps que, tot i portar a terme projectes de treball, tallers de matemàtiques i llengua, unitats didàctiques, tallers experiencials i sensorials, entre d'altres moltíssimes coses, em passava molta estona parlant a classe, explicant coses que jo entenia perquè les havia vivenciat o perquè ja tenia uns coneixements que estaven ben lluny dels més petits. Treballava els projectes organitzant jo els punts a tractar o mig guiant els menuts per tal que treballaren un o altre projecte que em pareixia interessant o em feia moltíssima il.lussió desenvolupar, però ara, després d'aquesta primera dècada de treball i observant els canvis que hi ha a la societat, les exigències que hi tindran quan siguen adults, les capacitats i competències que han de desenvolupar, me n'adone que no puc seguir treballant així, que he de canviar alguna cosa. Aquest curs he trobat persones que m'estan "obrint la mirada" per tal de "mirar" amb altres ulls els més menuts. Estic aprenenet a ESCOLTAR-LOS, amb majúscules, a deixar-los parlar i extraure d'eixes petites-grans converses allò que més els interessa. Pot ser siga la cosa més insignificant del món o pot ser siga quelcom cridaner, però independentment del que jo pense al respecte estic respetant eixes necessitats i treballant al voltant de les mateixes. Enguany, per exemple, vaig començar el curs amb unes idees per a treballar i he acabat fent coses que ni m'havia plantejat: tortugues, perquè el meu David no parava de repetir "oyeeee, tú sabes que yo tengo 3 tortuuuuus", Argentina, perquè la meua Sofía va viatjar allí un mes al primer trimestre per veure la família i vam aprofitar per enviar-nos correus electrònics, vídeos amb balls, fauna, flora, monuments, música, gastronomia...etc. 

A més a més, un dels grans canvis que estic aprenent a fer és aquell que implica donar llibertat per elegir els jocs i materials per jugar al temps de "racons" i no fer absolutament res. Es a dir, no guiar, no parlar, no modificar, no dir així no es juga, eixa peça no va ahí, etc, etc, etc. Jo estic molt acostumada a "obligar" a jugar d'una determinada manera els nens, explicant unes normes de joc i una única i vàlida manera de jugar, però això, només feia que retallar el 90% de possibilitats d'un material que, si bé a mi no se m'ocorreria utilitzar-lo d'eixa forma, a ells se'ls ocorre de ben segur. Açò suposa un treball dur per la meua part, ja que simplement he d'estar ahí, organitzar el material per tal que estiga visible i a l'abast, sempre a l'altura dels més menuts per tal que siguen ells qui s'agafen i guarden el que utilitzen. A més he d'estar callada i controlar els meus impulsos de correcció i evitar excedir-me en el reconeixement de cada cosa que fan, perquè això, moltes voltes els fa realitzar coses pel fet d'agradar al mestre/a i no per pròpia satisfacció. Vaig anotant les converses que escolte, els experiments que fan, els conceptes que van descobrint ells sols o amb interacció amb els companys i vaig modificant materials, afegint-ne de nous o retirant aquells que ja no compleixen funció alguna. vaig recollint el treball amb fotografies i vídeos. Pareix fàcil, però no ho és, perquè estem molt acostumats a ser nosaltres els protagonistes de l'aprenentatge dels més menuts, quan deuen ser-ho ells. Nosaltres no deguem ser transmissors dels nostres coneixements, sinò fer camí per a que ells puguen descobrir-ho per sí mateixos. Per què presentar una seriació i treballar-la un i altra vegada si ells a soles són capaços de crear-la amb espontaneitat i reproduïr-la? És veritat que és un aprenentatge més lent, però per altra banda respecta les necessitats dels nens, els ritmes i com que l'aprenentatge el fan realment ells i no sóc jo la que conta com es fan les coses, es fa més significatiu i amb més repeticions queda totalment integrat i preparat per a servir de base al següent escaló. A més, quina pressa tenim per tal que aprenguen, si l'aprenentatge, els coneixements i la informació avuí en dia estan a l'abast de tothom? El que hem de donar-los són estratègies, vies d'experimentació amb eixa informació i conceixements, oportunitats d'aprenentatge, respecte per les diferents formes de fer-ho, respetcte a la diversitat de pensament i respostes per enriquir-nos uns als altres. No hi ha una única resposta vàlida o un únic camí per a arribar i cadascú ha de descobrir quin és el seu, amb esforç i il.lussió, amb confiança i seguredat i això sols és possible si respectem els ritmes i donem llibertat als més menuts., 

He de remarcar que tot i que hi ha moltíssima llibertat, sí que hi ha unes normes ben establertes que els xiquets de 3 anys compleixen prou bé i m'ha sorprés la gran autonomia, originalitat i creativitat que tenen i que experimenten amb seguredat i confiança en sí mateixos. Tot açò també està fent possible aproximar-me a les necessitats i ritmes de cadascú i possibilitar un aprenentatge cooperatiu, integrant tot l'alumnat, incloent al de NESE.

Ací vos deixe unes imatges d'algunes de les activitats i jocs que ells estan portant a terme.